Vistas de página en total

martes, 8 de diciembre de 2015

Anàlisi del curtmetratge “La culpa”

El curt “La culpa” tracta d’una parella que esta passejant pel carrer, de cop i volta la dona li comenta al marit que està embarassada. Just després d’aquesta escena trucant al mòbil d’ell i mentre ell parla la dona marxa a obrir el cotxe. Al cap d’uns moments ell sent un crit femení a la llunyania i comença a córrer cap on s’havia marxat la seva dona, pel camí xoca amb un home que porta la seva bossa de ma, ell encara més preocupat intentar ajudar a la seva dona però ja és massa tard, ha mort.

En la següent escena veiem com el marit està forçant una porta, un cop la aconsegueix obrir entra al pis silenciosament i prepara la seva pistola en un posat molt nerviós i indecís. A través del vidre veiem  a un home d’esquena assegut en un sofà mentre mira la televisió.  El vidu entra a la habitació i mentre l’home ,que resulta ser l’assassí de la seva dona, s’aixeca li dispara un tret al pit, a continuació li buida el carregador al pit per assegurar-se de que ha mort. El vidu ara assassí també veu al fill de l’home que va matar a la seva dona.
El protagonista marxa del pis caminant i comença a baixar les escales, però resulta que no ho està fent, és incapaç de baixar del cinquè pis, ho intenta desesperadament. De cop i volta el fill l’apunyala per l’esquena amb unes tisores. De cop i volta torna a la porta del principi del curt, res a passat, avança pel passadís amb la pistola, torna a  apuntar al home, aquest cop li demana explicacions. A la meitat de la conversació l’assassí li treu l’arma. El protagonista, resignat decideix marxar de l’edifici poc a poc, aquest cop si que pot baixar pels pisos, no hi ha sentiment de culpa. Mentre ell baixa l’assassí intenta seguir-lo però ara és ell qui no es capaç d’escapar d’aquest sentiment de culpa.

En quant a l’enquadrament veiem que la majoria del film està marcat per plans mitjos i mig llargs excepte pel pla picat de l’escala i quan veiem al marit sortir corrent a socórrer la seva dona. Aquest curt té un seguit de plans i de moviments de càmera molt interessants, veiem la inversió del pla quan passa pel passadís, també el primer pla que veiem del protagonista quan està intentant escapar del món de la culpa. En quant a il·luminació veiem un seguit de colors foscos que només estan contrastats per la llum dels fanals del carrer, de les llums de les escales i la de l’interior de la casa. És una il·luminació molt tèrbola i fosca que accentua el caire fosc de la pel·lícula.

Al llarg del curt tenim un seguit de signes de puntuació que ens mostren els canvis de realitat com els girs verticals de la càmera i la puntuació musical.

La BSO fa una feina excel·lent alhora d’ambientar el film amb una musica lenta en els moments de suspens i una música més frenètica en els moments més tensos del curt.
L’actor que encarna al protagonista fa una gran feina a l’hora de interpretar a una persona consumida per la culpa just desprès de matar al assassí d ela seva dona, també interpreta perfectament els nervis previs al assassinat. Quant als altres personatges podem destacar al nen què te al principi un paper surrealista.

El director ha volgut explicar com són els remordiments d’una persona que ha matat a una altra, no és fàcil, té seqüeles no gens fàcils de superar. Entren en una espiral de bogeria (interpretada per les escales i els pisos).

Al llarg del curt podem veure una referència a la pel·lícula “The Matrix” que és el pla picat de les escales.

Aquest curt crec que explica perfectament el que vol explicar de manera concisa i d’una manera força clara i entenedora. Té un seguit d’escenes que em semblen d’una gran qualitat com pot ser el final i la utilització del moviments de càmera que giren el pla per mostrar un ambient més surrealista.


viernes, 27 de noviembre de 2015

The matrix




Fragment de la pel·lícula “The Matrix” (1999) dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski, interpretada per Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving.
Aquesta escena és on a Neo (Keanu Reeves) se li és revelat que és la Matrix i a quin tipus de realitat viuen.

L’escena comença amb un dia plujós, amb un pla picat que ens mostra l’alçada de l’edifici on Neo està a punt d’entrar, a continuació veiem un pla zenital de l’edifici per veure com cau l’aigua i ressaltar així que és un dia plujós. Veiem els personatges entrar a l’edifici i pujar per una escala amb un tràveling vertical que gira al voltant d’aquesta, tot això seguit per una BSO que ens introdueix en un moment de misteri i tensió. Quan arriben a la porta el tràveling s’atura enquadrant els protagonistes amb el mar de la porta. Creuen un parell de paraules i entren a la sala on un home, que està d’esquena, els hi dóna la benvinguda, amb un primer pla i un llamp i un tro com a signe de puntuació. Comença la conversa amb uns plans i contra plans mitjans. Neo s’asseu i la dona que l’acompanyava marxa fora de la sala, ara només queda Morfeu i Neo. Aquest primer camina per la sala en un contrapicat i veiem a Neo, una mica preocupat, en plans picats. Els punts de vista s’entrecreuen amb les cadires, cosa que ens mostra que la càmera està darrere els personatges. El misteriós personatge s’asseu i veiem que ara la conversa està filmada en primers plans. Aquest posa dues píndoles sobre la taula, les píndoles sens mostren en pla detall de la mà del personatge, a continuació veiem un pla no molt comú on podem observar la cara de Neo des de les ulleres de Morfeu, cada vidre de les ulleres ens mostra una píndola en el reflex i és en aquest pla on veiem l’elecció de Neo, la vermella. Aquesta part final ha estat emmarcada per una música suau de misteri.

El nom de la rosa



Fragment de la pel·lícula “El nom de la rosa” (1986) dirigida per Jean-Jacques Annaud, que narra la història d’un monjo interpretat per Sean Connery i el seu deixeble, Christian Slater.

En aquesta escena final observem els dos protagonistes cavalcant per un camí nevat amb els seus rucs, fins que troben a una misteriosa dona enmig del camí.
L’escena comença amb tràveling frontal que segueix als protagonistes pel seu camí, de cop i volta el pla canvia quan apareix la dona misteriosa, ara tenim un pla en primera persona que fita a la figura de la dona, que es va intercalant amb un pla del deixeble per així saber de qui és el pla en primera persona. El tràveling para just quan el protagonista atura el seu ruc. Els plans i els contraplans dominen aquesta escena. El deixeble observa al seu mestre aturar-se breument, mentrestant la dona se li apropa i amb un primer pla, podem observar el seu rostre trist i brut, un contra pla del protagonista ens mostra la tendresa amb el que la mira. Aquesta tendresa queda accentuada quan la dona li agafa la mà i se la posa sobre el seu rostre. Un canvi de pla cap al seu mestre i una puntuació de la banda sonora ens mostra com aquest marxa i li posa pressa al deixeble. Aquest amb un seguit de plans i contraplans abandona a la dona i segueix el seu mestre allunyant-se de la càmera amb un desenfocament provocat per la boira que hi ha en aquest bosc.Utilitzant un primer pla amb un lleuger picat d’ella i un contraplà d’ell girant-se s’acaba l’escena. Amb una veu en off i un zoom out, des d'on estan els protagonistes fins a un gran pla general, conclou la pel·lícula.


Ciutadà Kane

Fragment de la pel·lícula “Ciutadà Kane” (1941) dirigida per Orson Welles, que narra la vida de l’empresari Charles Foster Kane basat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst.

Aquesta escena ens mostra a la dona de Foster Kane discutint amb aquest, sobre un article que s’ha publicat a un dels seus diaris que la deixa en una mala posició.
En aquesta escena podem observar un seguit de camps, entre primers plans i plans americans. Quan la dona parla tenim una sèrie de plans lleugerament picats i en canvi quan s’enfoca al protagonista podem observar un contrapicat per engrandir la seva persona. En la meitat de l’acció apareix un personatge secundari que no se li dóna cap mena d’importància, ja que no hi ha cap pla específic que se centri a ell. Durant l’acció veiem contraposada la histèria de la dona amb un posat calmat i serè del protagonista. En un moment donat veiem un primer pla de la carta que li arriba a Charlie, que amb la utilització d’un transfocus no podem observar que hi ha escrit però sí la dona ajaguda l’altre costat de la sala. Al punt àlgid de la conversa Charlie perd el control i estripa la carta, amb un tràveling lateral camina cap a la dona fent un canvi de pla, la seva ombra obscureix la dona mostrant la superioritat que té aquest personatge. Finalment ella s’ajeu i deixa visible, en un pla mig curt, la meitat de la seva cara.


En tot aquest fragment no hi ha hagut BSO per així no treure protagonisme a la força dels crits de la dona i la serenitat de Foster Kane.



lunes, 19 de octubre de 2015

Comentari denotatiu i connotatiu d'una imatge

Mort d'un milicià és una de les fotografies més conegudes de la Guerra Civil espanyola i va ser presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 al terme municipal de Mirall (Còrdova). Aquesta fotografia està considerada com una imatge icònica del segle XX . 

Robert Capa, pseudònim d'Endre Ernő Friedmann va ser un famós corresponsal gràfic de guerra i fotoperiodista hongarès del segle XX.

L’enquadrament de l’imatger ens permet veure des de un punt de vista a prop de terra la mort d’un milicià, la fotografia ha estat presa en format horitzontal i sobre el pla podem dir que és sencer. En quan a la composició tenim el centre de interès a l’esquerra i dominen les línies diagonals que es contraposen amb el milicià i el seu fusell que són completament verticals. Podem observar la regla dels terços on el milicià queda enquadrat als dos terços inferiors de l’esquerra on queda emmarcada tota l’acció i el pes de la imatge, la seva mirada està enfocada a la part dreta on obre un espai buit d’aire que accentua encara més la força de la dreta de la imatge.

L’angulació de la imatge es consideraria de tres quarts sobre l’enfocament direm que el milicià i el fusell són les dues coses enfocades a la imatge i deixant el terra i sobretot el cel en segon pla. La il·luminació de la fotografia és natural directa marcant les ombres que deixa el milicià al morir darrera seu, la fotografia és en blanc i negre cosa que emfatitza encara més l’ombra d’aquest home.
Podríem considerar aquesta imatge senzilla degut a que només hi ha dos elements destacats, l’home i la seva arma, és una imatge monosèmica ja que no hi ha molt lloc a la interpretació ja pel seu títol “mort d’un milicià” com pel contingut d’aquesta.

La funció de la imatge podríem dir que és informativa ja que ens relata com son les condicions del soldats que estan al front combatent contra els seus compatriotes i lo fútil que és la vida en aquests tipus de situacions, ja que en un moment t’estàs fent una fotografia i un altre un franctirador t’ha mort sense que puguis ni tan sols reaccionar.

Com a conclusió podriem dir que ha sigut una imatge que ha representat un moment históric molt importatn pel nostre pais i que gracies ella molta gent s'ha adonat de com ha sigut aquest periode a Epanya.






martes, 13 de octubre de 2015

Activitat de fotografia

Pla de detall









Primerissim primer pla












Primer pla












Pla mig llarg












Pla mig curt












Pla americà












Pla sencer 












Pla conjunt









Pla general









Gran pla general









Línies dominants corbes













Línis dominants diagonals amb punt de fuga














Element en moviment i pes visual a l'esquerra








Clàssica












Regla dels terços
Angle mig frontal












Angle mig de 3/4













Angle mig lateral









Angle picat









Contra picat













Pla zenital













Pla nadir











Pla aberrant 














Angle a ran










Llum artificial directa











Llum artificial difusa













Llum natural difusa 












Llum natural directa












Textura evident












Contrast de color





















Creació d'imatges


Funció infromativa


Campanya de recollida de cartutxos



Funció expressiva 

Son




Funció poètica

Sorpresa


 


Funció suggestiva

Alerta




Personificació 

Alumne


domingo, 4 de octubre de 2015

Festival de cine internacional de San Sebastián

La setmana passada San Sebastián ha acollit la seixanta-tercera edició del festival de cine internacional que es porta realitzant des de 1953. És un dels certàmens cinematogràfics més importants del país .

Alejandro Amenavar, va inaugurar el aquest edició amb la projecció de la seva pel·lícula que donava a lloc a les més de 200 projeccions que hi hauran aquest any.

El palmarès d’aquest any ha estat el seguent:

El premi gran de la Concha de oro, se l’ha emportat la pel·lícula del director islandès Rúnar Rúnarsson “Sparrows”,  la pel·lícula tracta del difícil canvi de la vida d’un adolescent de 16 anys del nit a la matinada, aquest pel·lícula no estava entre les favorites però finalment s’ha alçat guanyadora del premi mes desitjat del festival.

El belga Joachim Lafosse ha sigut l’afortunat d’emportar-se el premi al millor director per la seva pel·lícula “Les chavaliers blancs” que tracta del escandall de l ONG francesa Arca de Zoé i les seves adopcions irregulars.

Yordanka Ariosa ha obtingut la Concha de Plata a la millor actriu pel seu treball a “El rey de La Habana” d’Agustí Villaronga.

La Concha de Plata al millor actor ha sigut un premi compartit entre Ricardo Darín i Javier camara pel seu treball conjunt a la pel·lícula Truman.

Manu Dacosse s’ha emportat el premi del jurat a la millor fotografia per la seva feina a Evolution, el film dirigit per Lucile Hadzihalilovic.


El premi del jurat al millor guió se l’han emportat els germans Larrieu, Arnaud y Jean-Marie, per “21 nuits avec pattie”




lunes, 28 de septiembre de 2015

Francesc Serra. L'artista al seu taller



La setmana passada vam anar a visitar l’exposició “Francesc Serra. L’artista al seu taller” amb el Dani, l’Aida i el Dani al centre cívic de Sant Andreu.

L’exposició presentava una col·lecció de fotografies realitzades per Francesc Serra, nascut a Barcelona l’any 1877 i mort a la mateixa ciutat l’any 1967, fou un litògraf, pintor i fotògraf vinculat a les generacions modernistes. L’exposició comptava amb 33 fotografies amb una temàtica idèntica, totes mostraven un artista treballant al seu taller o lloc de treball, entre aquests artistes es poden destacar: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell o Joaquim Mir.

Totes les fotografies mostraven una composició molt similar, la persona retratada, sola o acompanyada en alguns casos, posava davant de la càmera en el seu lloc de treball mentre realitzava la feina que l’identificava.
L’exposició estava situada a la sala principal del centre cívic, d’una manera senzilla les fotografies s’exposaven a les parets en uns marcs de fusta on la fotografia estava enquadrada per un fons blanc.

Personalment crec que l’exposició estava organitzada d’una manera força monòtona i sense moltes complicacions, encara pel que vaig poder observar Francesc Serra també feia les fotografies sempre amb un estil similar i sense cap frivolitat i per això crec que tot i no ser una exposició molt dinàmica encaixa amb l’estil de l’artista.



jueves, 24 de septiembre de 2015

Sobre la fotografia



El text que hem llegit és de Susan Sontag nascuda a Nova York el 16 de gener de 1933, va ser una professora, directora de cinema, guionista, escriptora, novel·lista i assagista nord-americana. En aquest fragment del seu assaig “Sobre la fotografia” publicat l’any 1975 on ens parla de com d'integrada està la fotografia en el nostre món i de la velocitat en què ens estan envaint.

Les fotografies no només mostren un objecte o paisatge sinó també vivències i moments importants de les nostres vides, per què les imatges ens mostren una realitat d’una manera més real que els textos mateixos. Per tot això és la fotografia el mitjà que està proliferant sobre el text i fins i tot sobre la pintura i l’escultura, ja que aquestes donen lloc a confusió i deixen volar la nostra imaginació, cosa que la fotografia no fa i això la permet ser una base molt important del coneixement, per la seva veracitat, i perquè retrata porcions del nostre món i ens permet emmagatzemar-lo en forma de fragment i de record, perquè un cop fem una fotografia ens apoderem del que hem fotografiat.

Susan Sontag parla sobre la importància de la fotografia avui en dia, una idea amb la qual estic molt d’acord, ja que actualment és impossible sortir al carrer i no ser bombardejat per informació majoritàriament per mitjà de fotografia, bàsicament perquè és una manera de plasmar una idea de manera rapida i concisa, les imatges són molt bones per donar una idea o opinió simple o poc argumentada però poden donar lloc a confusió i donar una idea errònia sobre el que el fotògraf volia plasmar i això és una cosa que el text supleix molt bé i per això jo crec que una imatge, gairebé sempre necessita un tipus de suport escrit. Però al contrari també crec que un text explicatiu o instructiu sempre hauria d'estar acompanyat d'imatges per ajudar a l'explicació.

jueves, 17 de septiembre de 2015

Pirineu navarrès




Aquesta imatge la vaig realitzar durant un viatge en família que vaig fer junt amb els meus avis l’any passat. El paisatge retratat són les muntanyes del Pirineu navarrès en el peu de les quals està situat el castell de Javier, el castell gòtic millor conservat del país. La fotografia ha sigut retallada per així enquadrar millor les muntanyes i treure importància als arbres què hi havia en primer pla a la part inferior de la fotografia  i al cel.