The matrix

Fragment de la pel·lícula “The Matrix” (1999) dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski, interpretada per Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving.
Aquesta escena és on a Neo (Keanu Reeves) se li és revelat que és la Matrix i a quin tipus de realitat viuen.

L’escena comença amb un dia plujós, amb un pla picat que ens mostra l’alçada de l’edifici on Neo està a punt d’entrar, a continuació veiem un pla zenital de l’edifici per veure com cau l’aigua i ressaltar així que és un dia plujós. Veiem els personatges entrar a l’edifici i pujar per una escala amb un tràveling vertical que gira al voltant d’aquesta, tot això seguit per una BSO que ens introdueix en un moment de misteri i tensió. Quan arriben a la porta el tràveling s’atura enquadrant els protagonistes amb el mar de la porta. Creuen un parell de paraules i entren a la sala on un home, que està d’esquena, els hi dóna la benvinguda, amb un primer pla i un llamp i un tro com a signe de puntuació. Comença la conversa amb uns plans i contra plans mitjans. Neo s’asseu i la dona que l’acompanyava marxa fora de la sala, ara només queda Morfeu i Neo. Aquest primer camina per la sala en un contrapicat i veiem a Neo, una mica preocupat, en plans picats. Els punts de vista s’entrecreuen amb les cadires, cosa que ens mostra que la càmera està darrere els personatges. El misteriós personatge s’asseu i veiem que ara la conversa està filmada en primers plans. Aquest posa dues píndoles sobre la taula, les píndoles sens mostren en pla detall de la mà del personatge, a continuació veiem un pla no molt comú on podem observar la cara de Neo des de les ulleres de Morfeu, cada vidre de les ulleres ens mostra una píndola en el reflex i és en aquest pla on veiem l’elecció de Neo, la vermella. Aquesta part final ha estat emmarcada per una música suau de misteri.

El nom de la rosa

Fragment de la pel·lícula “El nom de la rosa” (1986) dirigida per Jean-Jacques Annaud, que narra la història d’un monjo interpretat per Sean Connery i el seu deixeble, Christian Slater.

En aquesta escena final observem els dos protagonistes cavalcant per un camí nevat amb els seus rucs, fins que troben a una misteriosa dona enmig del camí.
L’escena comença amb tràveling frontal que segueix als protagonistes pel seu camí, de cop i volta el pla canvia quan apareix la dona misteriosa, ara tenim un pla en primera persona que fita a la figura de la dona, que es va intercalant amb un pla del deixeble per així saber de qui és el pla en primera persona. El tràveling para just quan el protagonista atura el seu ruc. Els plans i els contraplans dominen aquesta escena. El deixeble observa al seu mestre aturar-se breument, mentrestant la dona se li apropa i amb un primer pla, podem observar el seu rostre trist i brut, un contra pla del protagonista ens mostra la tendresa amb el que la mira. Aquesta tendresa queda accentuada quan la dona li agafa la mà i se la posa sobre el seu rostre. Un canvi de pla cap al seu mestre i una puntuació de la banda sonora ens mostra com aquest marxa i li posa pressa al deixeble. Aquest amb un seguit de plans i contraplans abandona a la dona i segueix el seu mestre allunyant-se de la càmera amb un desenfocament provocat per la boira que hi ha en aquest bosc.Utilitzant un primer pla amb un lleuger picat d’ella i un contraplà d’ell girant-se s’acaba l’escena. Amb una veu en off i un zoom out, des d'on estan els protagonistes fins a un gran pla general, conclou la pel·lícula.

Ciutadà Kane

Fragment de la pel·lícula “Ciutadà Kane” (1941) dirigida per Orson Welles, que narra la vida de l’empresari Charles Foster Kane basat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst.

Aquesta escena ens mostra a la dona de Foster Kane discutint amb aquest, sobre un article que s’ha publicat a un dels seus diaris que la deixa en una mala posició.
En aquesta escena podem observar un seguit de camps, entre primers plans i plans americans. Quan la dona parla tenim una sèrie de plans lleugerament picats i en canvi quan s’enfoca al protagonista podem observar un contrapicat per engrandir la seva persona. En la meitat de l’acció apareix un personatge secundari que no se li dóna cap mena d’importància, ja que no hi ha cap pla específic que se centri a ell. Durant l’acció veiem contraposada la histèria de la dona amb un posat calmat i serè del protagonista. En un moment donat veiem un primer pla de la carta que li arriba a Charlie, que amb la utilització d’un transfocus no podem observar que hi ha escrit però sí la dona ajaguda l’altre costat de la sala. Al punt àlgid de la conversa Charlie perd el control i estripa la carta, amb un tràveling lateral camina cap a la dona fent un canvi de pla, la seva ombra obscureix la dona mostrant la superioritat que té aquest personatge. Finalment ella s’ajeu i deixa visible, en un pla mig curt, la meitat de la seva cara.


En tot aquest fragment no hi ha hagut BSO per així no treure protagonisme a la força dels crits de la dona i la serenitat de Foster Kane.

Gris