Títol:
Original: Ladri di biciclette
España: El ladrón de bicicletas/El lladre de bicicletes
Any: 1948
Gènere: Neorealisme Italià
Duració: 93 minuts
Idioma(es): Italià
País: Itàlia
Direcció: Vittorio de Sica
Producció: PDS Produzioni de Sica
Guió:
Vittorio De Sica
Suso Cecchi D'Amico
Cesare Zavattini
Gerardo Guerrieri
Oreste Biancoli
Adolfo Franci
Repartiment:
Lamberto Maggiorani
Enzo Staiola
Lianella Carell
Gino Saltamerenda
Vittorio Antonucci
Giulio Chiari
Elena Altieri
Argument:
La pel·lícula explica la
història d'Antonio Ricci, un home aturat en l'economia deprimida a la Itàlia de
la post Segona Guerra Mundial. No té
diners, i ha de mantenir una esposa i dos fills el que li porta a treballar d’enganxador
de cartells, amb la condició de que utilitzi la bicicleta per fer el seu treball,
a dures penes aconsegueix una bicicleta, però, aquesta es robada per un nen
mentre ell penja un cartell.
La policia no es pren
molt seriosament aquest robatori, per lo que Antonio i els seus amics surten a
la recerca d’aquesta pels carrers de Roma sense cap profit. Desesperat decideix presentar-se
a un endeví en busca d’ajuda, aquest li
diu que o la troba ràpid i no la veurà mai més.
Quan descobreix qui és
el lladre ve a buscar la seva bicicleta, però resulta que ja la ha venut i , a
sobre, aquest li nega el robatori. Quan
arriba la policia li donen raó al noi, ja que no hi ha proves suficients per
acusar-lo.
Quan Antonio està
assegut al costat del estadi, decideix robar una bicicleta ja que és la única
solució viable. Quan la roba, es descobert per una massa de gent enfadada que l’humilia
davant del seu fill, però al final decideixen no presentar càrrecs contra ell
per pena, finalment el deixen fugir.
Importància del Lladre de bicicletes a la Història del cinema :
La importància d’aquesta
pel·lícula i del Neorealisme Italià en general, és la mostra de la realitat de
la post guerra i de la falta de recursos que patien els habitants de les zones
afectades, també utilitza una càrrega humanística molt important procurada pels
problemes que tenia la gent de carrer.
El lladre de bicicletes
dona el tret de sortida al cine negre o policíac, ja que per una part parla de
la investigació d’un crim (per part d’un particular en aquest cas) i dels
diferents problemes que es poden derivar d’aquest tipus d’aventures.
