Final Four Agramunt

Petit recull de les millors jugades del jugador Òscar Estella del Manyanet Sant Andreu Juvenil "A" a la Final Four d'aquest passat cap de setmana.

La televisión

La televisión tiene una gran importancia, cultural y socialmente hablando, en la sociedad argentina ya que es un generador de opinión masivo.

En este medio, los programas necesitan estar informados para ser competitivos, estos programas están dominados por una ideología y son un reflejo de la sociedad, pero no son responsables de cómo funciona esta, simplemente ejerce de espejo. La televisión debe representar a todos los grupos que forman una sociedad heterogenia.

La televisión es solo una forma de ver la realidad, no la misma realidad. Los reality shows pretenden hacer pasar ficción por realidad. Estos programas tienen gran inspiración en la novela distópica 1984 de George Orwell

La alta competitividad hace aparecer la llamada televisión basura, televisión de contenido moralmente discutible que responde a la necesidad de generar más dinero para los propietarios de los grupos que dominan el medio. En la televisión pública podríamos decir que está dominada por política, la privada por la ganancia, esta ganancia da paso a los programas basura.

El rating es la cuota que permite saber la cantidad de gente que ve un canal en una hora concreta, este dato le da un valor al precio del segundo en los canales y le da un precio en el mercado televisivo. El rating publicado en revistas es el rating de los hogares, pero el que realmente importa a los publicistas es el rating que muestra la edad y el sexo de las personas que ven la televisión a cierta hora y en ciertos programas. Por lo que un programa que no tiene el máximo rating, pero sí el público objetivo que una empresa busca, será donde les interesará poner sus anuncios.

Cuando hablamos de todos estos temas, podríamos hacer una comparativa directa con la televisión española, incluso con la europea. Aquí podríamos crear unos puentes entre los motivos que mueven ambos países en este ámbito, como puede ser la influencia política y sobre todo el dinero. Me gustaría recalcar que personalmente no creo que la televisión, la española como mínimo, represente todos los grupos de la sociedad, ya que en mi caso, me he sentido muy excluido de este medio. Desde hace ya tiempo que no encuentro una cadena o ni siquiera un programa que me atraiga un mínimo para seguir-lo con interés.

España está dominada por grupos de interés que solo buscan analfabetizar a la población, y ver que triunfa sin que esta se resista puede con mi persona y he terminado abandonado casi por completo este medio. Una sociedad que apremia más el visualizado de cierto tipo de programas basura que las misma lectura y otro tipo de actividades culturales, no puede ir dirigida hacia buen puerto de ninguna manera.

Anàlisi de la pel·lícula El lladre de bicicletes

Títol:

Original: Ladri di biciclette

España: El ladrón de bicicletas/El lladre de bicicletes

Any: 1948

Gènere: Neorealisme Italià

Duració: 93 minuts

Idioma(es): Italià

País: Itàlia

Direcció: Vittorio de Sica

Producció: PDS Produzioni de Sica

Guió:

Vittorio De Sica

Suso Cecchi D'Amico

Cesare Zavattini

Gerardo Guerrieri

Oreste Biancoli

Adolfo Franci

Repartiment:

Lamberto Maggiorani

Enzo Staiola

Lianella Carell

Gino Saltamerenda

Vittorio Antonucci

Giulio Chiari

Elena Altieri

  

Argument:

La pel·lícula explica la història d'Antonio Ricci, un home aturat en l'economia deprimida a la Itàlia de la  post Segona Guerra Mundial. No té diners, i ha de mantenir una esposa i dos fills el que li porta a treballar d’enganxador de cartells, amb la condició de que utilitzi la bicicleta per fer el seu treball, a dures penes aconsegueix una bicicleta, però, aquesta es robada per un nen mentre ell penja un cartell.

La policia no es pren molt seriosament aquest robatori, per lo que Antonio i els seus amics surten a la recerca d’aquesta pels carrers de Roma  sense cap profit. Desesperat decideix presentar-se a un endeví  en busca d’ajuda, aquest li diu que o la troba ràpid i no la veurà mai més.

Quan descobreix qui és el lladre ve a buscar la seva bicicleta, però resulta que ja la ha venut i , a sobre, aquest  li nega el robatori. Quan arriba la policia li donen raó al noi, ja que no hi ha proves suficients per acusar-lo.

Quan Antonio està assegut al costat del estadi, decideix robar una bicicleta ja que és la única solució viable. Quan la roba, es descobert per una massa de gent enfadada que l’humilia davant del seu fill, però al final decideixen no presentar càrrecs contra ell per pena, finalment el deixen fugir.

Importància del Lladre de bicicletes  a la Història del cinema :

La importància d’aquesta pel·lícula i del Neorealisme Italià en general, és la mostra de la realitat de la post guerra i de la falta de recursos que patien els habitants de les zones afectades, també utilitza una càrrega humanística molt important procurada pels problemes que tenia la gent de carrer.

El lladre de bicicletes dona el tret de sortida al cine negre o policíac, ja que per una part parla de la investigació d’un crim (per part d’un particular en aquest cas) i dels diferents problemes que es poden derivar d’aquest tipus d’aventures.

Els Oscars 2016

Aquest darrer diumenge 28 a les dues de la matinada hora espanyola se celebrà la vuitanta-vuitena gala dels premis Oscar. Aquest cop la gala se celebrà a Hollywood, concretament als Dolby Theatre i va ser presentada pel còmic i actor Chris Rock.

Comencem parlant del premi, segurament, més important de la nit que és el de millor pel•lícula. És segurament el premi que més ha sorprès al públic, incloent-hi-me a mi mateix, i se l’ha endut la pel•lícula Spotlight, dirigida per l’Americà Thomas McCarthy. Està basada en una història real i tracta sobre la investigació realitzada per un grup de periodistes que destapà una xarxa de pederàstia dintre el cercle eclesiàstic de Massachusets.

Seguim amb el premi al millor director, que com s’havia especulat anteriorment se l'ha emportat el mexicà Alejandro Gonzalez Iñarritu pel seu treball a The revenant, una de les grans triomfadores de la nit.

El premi al millor actor, el més esperat i segurament el que més passions havia aixecat, l’ha rebut Leonardo DiCaprio pel seu paper a The revenant. Aquest premi ha sigut el més mediàtic de la nit, ja que DiCaprio és un actor molt estimat pel qual per internet sempre s’ha fet comèdia sobre que mai havia guanyat un Oscar, malgrat els seus grans papers a pel•lícules molt importants.

A continuació, Brie Larson pel seu paper a Room ha sigut la guanyadora del premi a la millor actriu, l'americana ha guanyat el seu primer Oscar a l'igual que el seu primero Globus d’or el mateix any.
Alicia Vikander i Marc Rylance han sigut guardonats a la categoria de millors actors de repartiment respectivament. Vikander, pel seu esplèndid paper The Danish Girl que feia de gran complement a Eddie Redmayne i Marc Rylance pel seu paper a Bridge of spies.

El premi a la millor pel•licula de parla no Anglèsa ha sigut per El hijo de Saul, Saul fia en hongarès, dirigida per László Nemes i curiosament és el seu primer llargmetratge.
Mad Max ha sigut, juntament amb The revenant, la gran triomfadora de la nit amb sis guardons, incloent-hi: millor disseny de producció, millor vestuari, millor muntatge, millor maquillatge i perruqueria, millor edició de so i millor mescla de so.

Spotlitght juntament amb el premi a millor pel•lícula també s’ha endut el guardó a millor guió original i The Big short s’ha endut el de millor guió adaptat. Quant a The revenant també cal comentar que va guanyar el premi a millor fotografia juntament amb els de millor actor i director.
El premi a la millor pel•lícula animada ha sigut per Inside Out un premi que ja estava anunciat abans que s’entreguessin els premis, degut a la diferència que hi havia amb els seus competidors.
The Hateful Eight, el film de Tarantino s’ha emportat el premi a millor banda sonora i Spectre el de millor cançó per Writing's on the wall.

Quant a millor documental el guanyador ha sigut Amy, dirigit per Asif Kapadia, que parla sobre la vida de la famosa cantant nord-americana.

Finalment parlant dels curts, els guanyadors han sigut pel millor curt, Stutterer de Benjamin Cleary y Serena Amitage, el millor curt documental ha anat a A gilr in the river: the price of forgiveness de Sharmeen Obaid-Chinoy i el millor curt animat se l’ha endut Historia de un Oso desl xilens Gabriel Osorio y Pato Escala

El robatori

Característiques iPhone 5

Aquestes són les característiques del meu iPhone 5:

CARACTERÍSTIQUES FOTOGRÀFIQUES DEL MEU SMARTPHONE

·         Marca Sartphone: iPhone 5

·         Té càmera posterior (principal) i frontal (secundaria)? Sí

·         Tenen les mateixes característiques? No

·         Resolució  sensor en Megapixels?  Posterior: 8MP Frontal: 1.3MP

·         Tipus de Sensor? CMOS 3264x2448

·         Obertura de diafragma en nombre f? Posterior: f/2.4

·         Distància focal (tipus d’objectiu)? 4,3mm

·         Tipus de lents? Cristall de safir

·         Té estabilitzador òptic? No

·         Zoom? Digital

·         Flash? LED

·         Iso? 50-3200

·         Balanç de blancs? No (Per aplicació externa)

·         Macro? No

·         Panoràmica? Si

·         Interfície i opcions automàtiques i manuals?

·         Té opció HDR? Si

·         Formats dels arxius d’imatges? JPEG, GIF, TIFF i PNG.

·       

Golden Globes

El passat dia 10 de gener a Beverlly Hills California es va celebrar la setanta tercera edició dels globus d’or, un festival de cinema que serveix com antesala al prestigiós festival dels Oscars.

Aquest any els premis han estat repartits en diferents pel·lícules. Carol ha sigut la més nominada i curiosament no s’ha endut cap premi, en canvi The Revenant, la qual s’havia emportat 4 nominacions, n’ha aconseguit guanyar 3, sent així la el film més guardonat d’aquesta edició. The Revenant és seguit de prop per The Martian de Ridley Scot i Steve Jobs de Danny Boyle amb dos guardons cadascuna.

Quan a actors tenim a Leonardo DiCaprio i a Matt Damon amb els premis de millor actor protagonista a drama i a comèdia  o musical respectivament. Com a personatges femenins les dues principals guanyadores han estat Jennifer Lawrence i Brie Larson amb els seus dos premis respectius.

Cal destacar el retorn amb premi de Sylvester Stallone en el seu paper secundari a Creed revivint a l’icònic Rocky Balboa.