El curt “La culpa” tracta d’una parella que esta passejant pel carrer, de
cop i volta la dona li comenta al marit que està embarassada. Just després
d’aquesta escena trucant al mòbil d’ell i mentre ell parla la dona marxa a
obrir el cotxe. Al cap d’uns moments ell sent un crit femení a la llunyania i
comença a córrer cap on s’havia marxat la seva dona, pel camí xoca amb un home
que porta la seva bossa de ma, ell encara més preocupat intentar ajudar a la
seva dona però ja és massa tard, ha mort.
En la següent escena veiem com el marit està forçant una porta, un cop la
aconsegueix obrir entra al pis silenciosament i prepara la seva pistola en un
posat molt nerviós i indecís. A través del vidre veiem a un home d’esquena assegut en un sofà mentre
mira la televisió. El vidu entra a la
habitació i mentre l’home ,que resulta ser l’assassí de la seva dona, s’aixeca
li dispara un tret al pit, a continuació li buida el carregador al pit per
assegurar-se de que ha mort. El vidu ara assassí també veu al fill de l’home
que va matar a la seva dona.
El protagonista marxa del pis caminant i comença a baixar les escales, però
resulta que no ho està fent, és incapaç de baixar del cinquè pis, ho intenta
desesperadament. De cop i volta el fill l’apunyala per l’esquena amb unes
tisores. De cop i volta torna a la porta del principi del curt, res a passat,
avança pel passadís amb la pistola, torna a
apuntar al home, aquest cop li demana explicacions. A la meitat de la
conversació l’assassí li treu l’arma. El protagonista, resignat decideix marxar
de l’edifici poc a poc, aquest cop si que pot baixar pels pisos, no hi ha
sentiment de culpa. Mentre ell baixa l’assassí intenta seguir-lo però ara és
ell qui no es capaç d’escapar d’aquest sentiment de culpa.
En quant a l’enquadrament veiem que la majoria del film està marcat per
plans mitjos i mig llargs excepte pel pla picat de l’escala i quan veiem al
marit sortir corrent a socórrer la seva dona. Aquest curt té un seguit de plans
i de moviments de càmera molt interessants, veiem la inversió del pla quan
passa pel passadís, també el primer pla que veiem del protagonista quan està
intentant escapar del món de la culpa. En quant a il·luminació veiem un seguit
de colors foscos que només estan contrastats per la llum dels fanals del
carrer, de les llums de les escales i la de l’interior de la casa. És una
il·luminació molt tèrbola i fosca que accentua el caire fosc de la pel·lícula.
Al llarg del curt tenim un seguit de signes de puntuació que ens mostren
els canvis de realitat com els girs verticals de la càmera i la puntuació
musical.
La BSO fa una feina excel·lent alhora d’ambientar el film amb una musica
lenta en els moments de suspens i una música més frenètica en els moments més
tensos del curt.
L’actor que encarna al protagonista fa una gran feina a l’hora de
interpretar a una persona consumida per la culpa just desprès de matar al
assassí d ela seva dona, també interpreta perfectament els nervis previs al
assassinat. Quant als altres personatges podem destacar al nen què te al
principi un paper surrealista.
El director ha volgut explicar com són els remordiments d’una persona que
ha matat a una altra, no és fàcil, té seqüeles no gens fàcils de superar.
Entren en una espiral de bogeria (interpretada per les escales i els pisos).
Al llarg del curt podem veure una referència a la pel·lícula “The Matrix”
que és el pla picat de les escales.
Aquest curt crec que explica perfectament el que vol explicar de manera
concisa i d’una manera força clara i entenedora. Té un seguit d’escenes que em
semblen d’una gran qualitat com pot ser el final i la utilització del moviments
de càmera que giren el pla per mostrar un ambient més surrealista.
