Francesc Serra. L'artista al seu taller

La setmana passada vam anar a visitar l’exposició “Francesc Serra. L’artista al seu taller” amb el Dani, l’Aida i el Dani al centre cívic de Sant Andreu.

L’exposició presentava una col·lecció de fotografies realitzades per Francesc Serra, nascut a Barcelona l’any 1877 i mort a la mateixa ciutat l’any 1967, fou un litògraf, pintor i fotògraf vinculat a les generacions modernistes. L’exposició comptava amb 33 fotografies amb una temàtica idèntica, totes mostraven un artista treballant al seu taller o lloc de treball, entre aquests artistes es poden destacar: Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell o Joaquim Mir.

Totes les fotografies mostraven una composició molt similar, la persona retratada, sola o acompanyada en alguns casos, posava davant de la càmera en el seu lloc de treball mentre realitzava la feina que l’identificava.
L’exposició estava situada a la sala principal del centre cívic, d’una manera senzilla les fotografies s’exposaven a les parets en uns marcs de fusta on la fotografia estava enquadrada per un fons blanc.

Personalment crec que l’exposició estava organitzada d’una manera força monòtona i sense moltes complicacions, encara pel que vaig poder observar Francesc Serra també feia les fotografies sempre amb un estil similar i sense cap frivolitat i per això crec que tot i no ser una exposició molt dinàmica encaixa amb l’estil de l’artista.

Sobre la fotografia

El text que hem llegit és de Susan Sontag nascuda a Nova York el 16 de gener de 1933, va ser una professora, directora de cinema, guionista, escriptora, novel·lista i assagista nord-americana. En aquest fragment del seu assaig “Sobre la fotografia” publicat l’any 1975 on ens parla de com d'integrada està la fotografia en el nostre món i de la velocitat en què ens estan envaint.

Les fotografies no només mostren un objecte o paisatge sinó també vivències i moments importants de les nostres vides, per què les imatges ens mostren una realitat d’una manera més real que els textos mateixos. Per tot això és la fotografia el mitjà que està proliferant sobre el text i fins i tot sobre la pintura i l’escultura, ja que aquestes donen lloc a confusió i deixen volar la nostra imaginació, cosa que la fotografia no fa i això la permet ser una base molt important del coneixement, per la seva veracitat, i perquè retrata porcions del nostre món i ens permet emmagatzemar-lo en forma de fragment i de record, perquè un cop fem una fotografia ens apoderem del que hem fotografiat.

Susan Sontag parla sobre la importància de la fotografia avui en dia, una idea amb la qual estic molt d’acord, ja que actualment és impossible sortir al carrer i no ser bombardejat per informació majoritàriament per mitjà de fotografia, bàsicament perquè és una manera de plasmar una idea de manera rapida i concisa, les imatges són molt bones per donar una idea o opinió simple o poc argumentada però poden donar lloc a confusió i donar una idea errònia sobre el que el fotògraf volia plasmar i això és una cosa que el text supleix molt bé i per això jo crec que una imatge, gairebé sempre necessita un tipus de suport escrit. Però al contrari també crec que un text explicatiu o instructiu sempre hauria d'estar acompanyat d'imatges per ajudar a l'explicació.

Pirineu navarrès

Aquesta imatge la vaig realitzar durant un viatge en família que vaig fer junt amb els meus avis l’any passat. El paisatge retratat són les muntanyes del Pirineu navarrès en el peu de les quals està situat el castell de Javier, el castell gòtic millor conservat del país. La fotografia ha sigut retallada per així enquadrar millor les muntanyes i treure importància als arbres què hi havia en primer pla a la part inferior de la fotografia  i al cel.